NoOOXML o la desestandarització del format de fitxer electrònic

Pels que no sapigueu què és OOXML podeu consultar-ho aquí. Em sap greu però a la viquipèdia no hi ha informació... i si voleu entendre perquè hauriem de dir no, aquí

Per explicar la meva opinió faré servir un (semi) raonament matemàtic:

1- La ISO és una organització no governamental que s'encarrega de promoure estàndards amb el propòsit de facilitar l'intercanvi d'informació i contribuir amb uns estàndards comuns per al desenvolupament i transferència de tecnologies.

2- Microsoft proposa un nou estàndard de format de fitxer electrònic.

3- Tot i les recomanacions de molts enginyers i la democràcia, s’aprova el format OOXML com a nou estàndard ISO 29500.

Per reducció a l'absurd queda demostrat que els estàndards ISO son com paper mullat al costat d'un bon feix de bitllets.
El format que presenta Microsoft, no és més que una artimanya mercantil per a no perdre quota de mercat amb el seu paquet ofimàtic. Pels que no ho sabeu ja existeix un estàndard ISO de format de fitxer electrònic anomenat ODF (Open Document Format, estàndard ISO 26300).

La veritat és que em fot molt aquest tema. S'havia aconseguit un format lliure que donava ales al totes les persones que creen documents per si volien canviar d'aplicació o si simplement l'aplicació que estaven utilitzant es quedava obsoleta i per força havien de canviar-la. S'havia aconseguit que el paquet ofimàtic de Microsoft deixes de colonitzar els ordinadors de tot el mon. Ja no faria falta fer-se preguntes com: "però si em compro un Mac podré intercanviar els meus treballs amb els usuaris windows???" (tot i que també hi ha l'office per Mac...).

A més fa poc em vaig mig discutir amb un retro-informàtic (perquè s'ha quedat navegant pels inicis de l’època informàtica), un home gran i poc reciclat (un error per un informàtic), perquè em deia que amb el format ODF no es podia anar en lloc perquè Microsoft pim i pam... vaig deixar d'escoltar-lo. Però em va donar una bona lliçó, demostrant-me que la experiència és important en tots els camps.
Però què vols... soc un il•lús de mena... pensava que aquest cop, la pasta no saltaria per damunt de la raó...